Suzanne Valadon. Una epopeia moderna
Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Abans, però, va ser model: la van retratar grans artistes com Toulouse-Lautrec i Degas. Aquest últim va ser qui es va adonar del seu talent, fins al punt d’ajudar-la a aprendre gravat, al seu propi taller. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures. La mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista Valadon va passar de ser acròbata eqüestre a fer de model per a artistes de renom amb només quinze anys. Era una professió que estigmatitzada, però que li va permetre entrar al món de l’art, encara que fos per la porta del darrere. A l’entrada ens donen la benvinguda els retrats d’ella signats per Utter, Steinlen, Renoir, Rusiñol i Utrillo, qui fou també la seva parella. Però la mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista, que comença amb dibuixos i esbossos de nus femenins i acaba amb l’explosió pictòrica de Valadon, que com diu el comissari de la mostra, Eduard Vallès, “practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge”. Tot i que als quadres s’hi veuen influències de Matisse, Van Gogh, Degas i altres grans artistes, Vallès destaca la capacitat de Valadon per desviar-se del circuit central: “com que no participa dels -ismes, va ser més moderna qu